Per què escric?

 

La resposta és una afirmació contundent: escric  perquè és una necessitat que em neix de dins i que és del tot incontrolable. Necessito  extreure totes les històries que em bullen al cap i que em proporcionen un plaer immens quan veig com neixen, com creixen i com, finalment, esdevenen un relat curt o una novel.la. Tal vegada és una mena d’addicció que mai és del tot satisfeta a causa de la manca de temps per poder crear.

Als matins i a les tardes m’estic al col.legi Salesians Badalona educant, ensenyant i contagiant l’amor cap a la Llengua i la Literatura del nostre país a adolescents i joves de 12 a 16 anys. Poder trobar estones de calma en una casa on hi tinc tres joies (l'’Arnau, la Sara i l’'Oriol) d' 12, 8  i 4 anys que m'’absorbeixen tot el temps del món per haver de fer de pare, és molt complicat.

Per això escric a batzegades, els pocs moments que es doni la conjuntura de poder-los tenir entretinguts sense que hagin de reclamar el seu pare. I, sobretot, a la nit, quan la calma finalment regna a casa meva i li haig de robar hores a la meva dona i a la son per poder dedicar-me a la meva gran passió: escriure.